Del cor dels Andes al cor dels nens

Ahir no va ser un dilluns qualsevol. Moguda per la il·lusió de tornar a estar activa, i aprofitant una interessant oportunitat que se'm va presentar per sorpresa, vaig poder anar a una presentació d'un llibre molt especial. De fet, va ser la conferència més impactant, més increïble de tota la meva vida.

El doctor Roberto Canessa és una persona única. Va ser un dels supervivents del vol uruguaià que es va estavellar als Andes. Aquest proper octubre farà 45 anys d'aquella tragèdia.

Com moltíssima gent, ja fa molts anys que vaig llegir el llibre i vaig veure la pel·lícula "Viven", on s'explicaven aquells fets, però és una història real tan colpidora que no se m'ha esborrat mai de la memòria.


Escoltar les seves vivències en primera persona, explicades amb un to madur, serè i fins i tot humorístic, ha estat una experiència sorprenent i inspiradora.

Des de fa anys, i marcat per sempre per aquell episodi vital tan extrem, el doctor Canessa es dedica professionalment a la cardiologia pediàtrica, atenent nens i nenes amb cardiopaties congènites severes, petits éssers humans que lluiten per sobreviure en unes condicions vitals molt desfavorables i compromeses. Com ell durant aquells dies llunyans a les muntanyes.

Un exemple encoratjador de vida, de lluita i de resiliència que segueix "caminant" amb generositat i valentia.

Us deixo algunes de les perles que ens va deixar com a conclusions finals de la seva interessantíssima xerrada:
  • Quan tinguis un problema, no esperis el rescat, posa't a caminar
  • Quan caminis, no miris molt lluny, mira només el següent pas que has de fer
  • El cim està més enllà del que preveies
  • Dóna valor a les petites coses de la vida, són les més grans
  • Mentre hi ha vida, hi ha esperança
  • Potser demà...

Raquel G. Noguera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada